20 de abril de 2012

UN DIA QUALSEVOL - Miquel Martí i Pol




Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrere.

La pell del violí - Empuries Editorial

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...