Poema VII
No et prenc ni em prens.traço el perfil d'un gest
i tanta llum pobla el teu cos
que ja la lum ets tu i tots els colors
s'esbalcen i es confonen. Afuats,
esdevenim la punta d'un sol crit,
d'un sol desig, d'un sol presentiment.
Vibra el silenci. Pluges i metalls
Mesclen els sons. L'espera és tensa. Tens
l' arc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta tendrament, i creix
en ones lentes, poderòs el goig
fins assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
Pura i obscena et mostres. Tens els pits
suaus i erectes i te'ls beso. Tu
sonrius a penes, bleixes i m'aculls.
Molt dolçament i repeteixo el teu nom.
*Imagen de Isa Marcelli
Estimada Marta - Edicions 62
