27 de octubre de 2012

La presència pura ( fragments) - Christian Bobin

Ja no es reconeix a les fotos. Tampoc no hi reconeix els seus. Quan se li anomenen, els ulls li brillen de joia, meravellat de descobrir-se infants: com si acabessin de nèixer.

***


Una branca s'ha esquincat de l'arbre. No ha caigut inmediatament a terra. Altres branques l'han retinguda i l'han vetllat durant unes hores.



*  *  *

El que es veu aquí no és pas diferent del que es veu en altres indrets. El dolor, la paraula sorda i la dura voluntat de sobreviure també són a fora, en la vida preservada. La diferència és que aquí no és possible cap diversió: només la vida eixuta, cadascú aferrat a la seva roca fins que la fatiga no el convenci d'amollar la pressa: és l'engolida, la gran onada de la mort.


*  *  *


Els agrada tocar les mans que se'ls ofereixen, tenir-les una bona estona dins les seves, aferrar-les: aquest llenguatge precís.


*  *  *



Parracs de temors, de petits desigs i de noms propis: pateixen pels seus mots com pateixen per tot, i les respostes que donen s'extravien lluny de les preguntes que se'ls fa.



*  *  *



Christian Bobin
La presència pura
Edicions del salobre
Traducció d'Antoni Clapés

1 comentario:

  1. Me apasiona esa pequeña novela, es brillante. La traduje al castellano para un amigo. Abrazos Nicole

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...