7 de noviembre de 2013

Tres poemes d'Anna Gual







VERD

Aquesta mirada no és la meva.

Els meus ulls viuen a quilòmetres,
observant en silenci
la Remor d'unes herbes.




*




ALÈ DE LLEÓ

Tu: tot carn, tanta carn, fill de dues carns
que n'engendrerà tantes altres.

recorda que quan em mori em treguin el cor
i no l'enterrin amb el cos,
que tinc batec per mil anys encara.


*


BROTS

Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l'acte de mirar.

Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.

Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les llars,
tots els rebosts,
tots els refugis nuclears.

Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.


Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.





L'ésser solar - Lleonard Muntaner Editor



Entrega dels premis pare Colom

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...