Fins aqui
Fins aqui he parlat jo,
més amunt ho faràn els transportistes.
Qui seran?, els jutges?, els somnàmbuls?,
el rajolí de l'aigüera?
Només un so. El so del budell buit,
el comiat mínim de les febres i ventades.
Per tant, sempre el fidel
substi, el qui es diria
ningú. Llavors m'ajeia
al llit de la mare absent: ella encara
no havia vingut, després vindria
i em duria a escola.
El Jardí nocturn
Tots Aquests remots
Tots Aquests remots
cossos estel.lars
que ens aclaparen
són vells germans de llet:
no hi ha racó de món
on no ens hagi besat una mare.
Ara no pot ser, però la distància
ens acosta, ens parla
de quan erem feliços en aquella trista
casa abandonada.
i dic, com pot existir
res impossible?, com s'entén un somni
sense realitat?, com una metida
lluny de l'escalf d'un bes traïdor?,
i com l'amor químic si no crema?,
i cern, el foc, si hem despertat de l'aigua?
Dorm / Els espais ocupats
Associació cultural de poesia pont de petroli
No hay comentarios:
Publicar un comentario