3 poemes d' Antònia Vicens

Diable creu en la transmutació de la seva agonia  diu cavalls
saltaran des
dels terrats  carrers s'ompliran de fel
llunes blaves  també
 amarga serà la nit
de la meva
mort
i

es prepara per
morir bevent- se
les metzines
que fa anys li don
humils flors de l'amor


***


A la teulada d'enfront  un gavinot
les ales baixes em mira amb ulls
mig closos i un moix
clapat arquetja l'espinada
al temps que
llença un miol  com de cridar
a sopar als que acaben de morir.



***


Trets em fereixen el front  rajolins de sang
em tapen la vista
alguns curiosos m'aconsellen que vagi
al servei d'urgències  no sé
com els he d'explicar
que no som
jo
qui s'està
dessagnant.

tots els cavalls - LaBreu edicions