Poemes de Paula Enseyat traduïts al català

MUJER HECHA DE AGUA

Renta la cara al sol
S'aixeca,
corre,
em reinventa
i sóc.
Els seus ulls contemplen
cada present
com si fos
l'únic.
De sobte,
 tot s'atura
i esclata la tempesta:

- Per què he de crèixer, mare?



***


Les primaveres d'abans
inaccesibles,
juguen a conillons
amb els meus fills.


***



 Aqui està egronçant arrugues,
la seva cançó espanta
vellesa i entenimemt.
Oberta en canal
la necessitat de tornar
al primer calfred.


***


Abandonar l'abraçada
i contemplar-me nua
sota la pell que se'n va.


***


No degueres
deixar-me abandonar
aquell prat.
degueres
deixar-me allà,
entre núvols,
en aquell mar
de sucre
on el sol era
el teu melic.

Déjame entrar, déjame algún día
ver como ven tus ojos (J.Cortázar)   Paula Ensenyat 

Aquesta entrada ha estat ha estat possible, gràcies als  poemes cedits per l'autora. Tots són inèdits.