DE GRAVITATE MUNDI
"Amor me fa, Sènyer, esser desirós com vivís
longament en ermitatge."
Ramon Llull
1
Les deixes que el mar treu fan créixer l'illa.
Escric en l'aire, amb sang, un nom de dona.
2
La carn vol carn, és ver. Tots els sentits
s'enccenen quan et pens. Jo t'estimava
3
El riu lunar s'endinsa en la boscúria.
Un faune amarg, que fuig, besa la terra.
4
En un racó del full faig la cabana.
L'espai en blanc el sembr de mots i alzines.
5
La música insisteix. L'oboè clava
el seu fal·lós perfil contra les roques.
6
Per l'ermital forest que lenta alena,
la llum lletreja ardent nafres escrites.
7
Amb llors i esputs, amb crits, amb brava, amb odi,
d'enllà del gual ombriu algú em reclama
8
No m'he girat darrera ni he plorat.
El vent, de cara, em purifica els ulls.
9
La neu madura al sol. La mar dessala
la seva veu dalt cecs penyals que criden.
10
Ni estrany ni sol, ni adust ni insolidari,
fa temps que, fart del món, visc en els llibres.
On s'acaba el sender
Edicions 62
No hay comentarios:
Publicar un comentario