12 de marzo de 2015

Algú m'ha cridat / Alguien me ha llamado - Joan Vinyoli




Algú m'ha cridat


Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
sota el silenci de les constel.lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.

Però de cop s’il.luminen les nits
amb paraules com flames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar,                                                                
cridant-me sols, cridant-me.

He posseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.

   De El Callat


***






         De lo Callado


 

Antología Poética - La medida de un hombre
Visor libros - Colección Visor de Poesía
Traducción Lourdes Güell y Fernando Valls


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...